Jordi, Pete pels amics, viu a la Colònia Castells des de fa quatre anys ocupant una de les vivendes d’aquest antic barri obrer fet de casetes al bell mig de Barcelona, i que té un futur incert per l’avenç de la ciutat vertical. Pete porta ocupant 11 anys i ens explica de primera mà com va ser entrar a la Colònia, en aquesta primera part de l’entrevista.

Darrera d'aquesta façana hi havia l'hort, un dels molts projectes comunitaris de la Colònia
Com vau entrar a viure a la Colònia Castells?
Mira, la moguda es que nosaltres vam entrar aquí fa quatre anys. I érem els primers que ocupàvem. Coneixíem a un col·lega que sabia que hi ha havia cases buides, no teníem casa, i pam, en hi vam ficar. A partir del primer dia, típic, ve algun col·lega “hòstia, que no tinc lloc per anar” i com a la colònia i ha un munt de cases buides… Hi va haver cases que van funcionar i cases que no. Peró la majoria funcionaven perquè els propietaris suaven bastant, per que això està afectat fa molt de temps i els propietaris no poden ni vendre-les ni llogar-les legalment.
Más
Me gusta:
Me gusta Cargando...