El movimiento okupa a debate

Hemos salido a la calle para saber qué opina la gente sobre determinados aspectos relacionados con el movimiento okupa en Barcelona. Mostramos el parecer de personas de diferentes franjas de edad que responden a preguntas centradas sobre todo en la experiencia personal con este movimiento social, la imagen que proyecta este colectivo y la particular que tienen cada encuestado de ellos.

 

“La okupación no se aguanta con 35 años”, López Petit

Santiago López Petit sigue guiándonos a través de la historia de la okupación en Barcelona. Ahora, se adentra en los pros y contras del movimiento y, en conclusión, los verdaderos efectos prácticos de su lucha.

Otros temas:

Cristina Algarra

Santiago López Petit: “La okupación es como el dadaísmo”

Santiago López Petit, nacido en Barcelona en 1950, es un filósofo y químico español, profesor en la Facultad de Filosofía de la Universidad de Barcelona. En los 60 fue militante de la autonomia obrera y, posteriormente, ha participado en muchos movimientos de resistencia posteriores, como es el caso de la ocupación. Actualmente, alterna la docencia con su partipación en “Espai en Blanc”, un proyecto de revista tanto filosófica como política.

Con esta entrevista, Santiago nos da la oportunidad de dar un paseo por las primeras manifestaciones de la ocupación en Barcelona, sus inicios y su desarrollo en una ciudad que, poco a poco, se ha ido forjando como uno de los centros mundiales de la actividad okupa.

En este primer fragmento, López Petit nos habla de la historia y el sentido inicial de la ocupación en Barcelona.

Otros temas

Cristina Algarra

“No tinc ganes de pagar 300 euros per compartir un pis entre cinc”

Jordi, Pete pels amics, viu a la Colònia Castells des de fa quatre anys ocupant una de les vivendes d’aquest antic barri obrer fet de casetes al bell mig de Barcelona, i que té un futur incert per l’avenç de la ciutat vertical. Pete porta ocupant 11 anys i ens explica de primera mà com va ser entrar a la Colònia, en aquesta primera part de l’entrevista.

Darrera d'aquesta façana hi havia l'hort, un dels molts projectes comunitaris de la Colònia

Com vau entrar a viure a la Colònia Castells?

Mira, la moguda es que nosaltres vam entrar aquí fa quatre anys. I érem els primers que ocupàvem. Coneixíem a un col·lega que sabia que hi ha havia cases buides, no teníem casa, i pam, en hi vam ficar. A partir del primer dia, típic, ve algun col·lega “hòstia, que no tinc lloc per anar” i com a la colònia i ha un munt de cases buides… Hi va haver cases que van funcionar i cases que no. Peró la majoria funcionaven perquè els propietaris suaven bastant, per que això està afectat fa molt de temps i els propietaris no poden ni vendre-les ni llogar-les legalment.

Más

“Els hi canvien una casa de 140 metres quadrats per un pis de merda a travessera de les corts”

Segona part de la entrevista amb Jordi. Relat de la situació actual de la Colònia, la destrucció de les velles cases i el re-allotjament dels veïns als pisos de protecció oficial.

Cartell a un dels terrenys de la Colònia on abans hi havia una casa

A la colònia hi ha gent que alquila i gent que ocupa, no?

T’explico una mica. Ara ocupades hi ha unes 12 o 13 cases i cinc veïns que s’han negat a la indemnització. Bueno, més aviat s’han negat a entregar les claus. Es perquè els hi van prometre una casa i no els la donen. Els hi donen una missera d’indemnització per la casa i han de buscar una altra per alquilar o comprar.

Más

“Les cinc famílies que es queden em donen ànims”

Última part de la entrevista a Jordi, un dels ocupes de la Colònia Castells, en la que ens explica les dificultats que van tenir a l’hora de defensar de la destrucció aquest petit barri.

Vista nocturna des de la terrasa d'una casa a la Colònia

Com vau acabar creant la plataforma “salvem la colònia”?

Nosaltres quan vam entrar aquí hi va haver un caos, peró de seguida hi va haver molt bon rotllo. Van veure que els cinc que vam entrar ens ho curàvem. Llavors vam crear un rotllo veïnal super bo. Nosaltres ja teníem una assemblea d’ocupes però ens vam voler ajuntar amb els veïns legals per fer la associació de veïns de la colònia castells: “salvem la colònia Castells”. Vam començar a fer una assemblea oberta i veïnal on érem uns 15-20 ocupes i entre 20 i 25 veïns legals que ens trobàvem al carrer. Semblava que rutllava, la gent s’estima molt la colònia, o se l’estimava…

Más

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: