Segona part de la entrevista amb Jordi. Relat de la situació actual de la Colònia, la destrucció de les velles cases i el re-allotjament dels veïns als pisos de protecció oficial.
Cartell a un dels terrenys de la Colònia on abans hi havia una casa
A la colònia hi ha gent que alquila i gent que ocupa, no?
T’explico una mica. Ara ocupades hi ha unes 12 o 13 cases i cinc veïns que s’han negat a la indemnització. Bueno, més aviat s’han negat a entregar les claus. Es perquè els hi van prometre una casa i no els la donen. Els hi donen una missera d’indemnització per la casa i han de buscar una altra per alquilar o comprar.
No estan bé els pisos?
Es que molts veïns aquí tenen una casa brutal. I els canvien una casa de 70 metres quadrats amb una terrassa igual per un pis de merda a travessera de les corts. Jo vaig anar amb ells a veure els pisos el dia de la inauguració i tots dos plorant. I s’han negat a pis.
Es com un petit luxe, una casa al mig de Barcelona, al costat de Diagonal.
Si un luxe. I ara el barri fa bastant pena però perquè han tirat mogollon de cases. Hi va haver tres mesos que cada dia en tiraven una, cada dia currant aquí a mort. I jo que se… quan has estat lluitant quatre anys per un lloc i veus que el tiren per terra… Peró abans era molt bonic. La penya al carrer, sopàvem fora. Súper bonic.
Com es el tema de la destrucció de la colònia?
L’han dividit en dues fases. Tota la fase u està activa i la tiren ja. Tots aquest veïns, en teoria, son els que han ficat als blocs de pisos aquí a prop. I han de tirar abaix la fase u per construir uns pisos de protecció oficial per ficar la gent de la fase dos. Així que a la gent de la fase dos encara li queden… no se, cinc anys. O deu, perquè la empresa encarregada va fer fallida, ara hi ha concurs d’una altra empresa… no se sap molt be com va això.
Es que quan es va planejar, Espanya es trobava en ple ‘boom’ de la construcció i ara ja no.
Sí, exacte. D’això hi ha un llibre, que el tenim en casa o el venen per exemple a la ciutat invisible. És un llibre de la colònia que t’explica tota la seva historia Com va nàixer als anys vint com a colònia industrial, com moltes cases son d’auto-construcció. Algunes les va construir el Senyor Piera i les va vendre. Per això els noms, passatge Piera, passatge castells… pels noms dels tres industrials que els van construir.
Heu fet coses pel barri, no? Per evitar la seva desaparició.
Sí, després de muntar l’associació de veïns vam recuperar la festa major de la colònia, que feia 20 anys que no es feia. Vam fer un sopar popular, un bingo i un karaoke. I va ser un puto èxit: 120 persones sopant al carrer, amb les carmanyoles, cada avia amb les seves mogudes…en el bingo em van tocar a mi el pernil i el formatge, en plan “tongo! tongo!”. Però després van venir els problemes amb uns veïns de l’associació i tot es va fotre una mica. Tot i això vam continuar.
Que vau fer després?
Vam fer el Plan R. Quedaven dissabtes i diumenges i fèiem un dinar popular i pintavem. Llavors vam anar a les avies en plan “encarna que et pintem la casa, de quin color la vols?” i elles encantades. Venien els antiavalots i nosaltres vestits de pintor. Era: “tu mateix, em detens i estaré tres dies a presó per pintar una casa per fora”. Venien per que aquí hi ha una moguda que no ens el deixen reformar les cases. El barri s’ha de degradar sol fins que vinguin i diguin “aixo està fet una merda, s’ha de tirar”.
Pots continuar llegint:
Primera part de l’entrevista: «No tinc ganes de pagar 300 euros per compartir un pis entre cinc»
Tercera part de l’entrevista: «Les cinc famílies que es queden em donen ànims»
Julia Bellone
Okupando Barcelona 