“No tinc ganes de pagar 300 euros per compartir un pis entre cinc”

Jordi, Pete pels amics, viu a la Colònia Castells des de fa quatre anys ocupant una de les vivendes d’aquest antic barri obrer fet de casetes al bell mig de Barcelona, i que té un futur incert per l’avenç de la ciutat vertical. Pete porta ocupant 11 anys i ens explica de primera mà com va ser entrar a la Colònia, en aquesta primera part de l’entrevista.

Darrera d'aquesta façana hi havia l'hort, un dels molts projectes comunitaris de la Colònia

Com vau entrar a viure a la Colònia Castells?

Mira, la moguda es que nosaltres vam entrar aquí fa quatre anys. I érem els primers que ocupàvem. Coneixíem a un col·lega que sabia que hi ha havia cases buides, no teníem casa, i pam, en hi vam ficar. A partir del primer dia, típic, ve algun col·lega “hòstia, que no tinc lloc per anar” i com a la colònia i ha un munt de cases buides… Hi va haver cases que van funcionar i cases que no. Peró la majoria funcionaven perquè els propietaris suaven bastant, per que això està afectat fa molt de temps i els propietaris no poden ni vendre-les ni llogar-les legalment.

Más

“Els hi canvien una casa de 140 metres quadrats per un pis de merda a travessera de les corts”

Segona part de la entrevista amb Jordi. Relat de la situació actual de la Colònia, la destrucció de les velles cases i el re-allotjament dels veïns als pisos de protecció oficial.

Cartell a un dels terrenys de la Colònia on abans hi havia una casa

A la colònia hi ha gent que alquila i gent que ocupa, no?

T’explico una mica. Ara ocupades hi ha unes 12 o 13 cases i cinc veïns que s’han negat a la indemnització. Bueno, més aviat s’han negat a entregar les claus. Es perquè els hi van prometre una casa i no els la donen. Els hi donen una missera d’indemnització per la casa i han de buscar una altra per alquilar o comprar.

Más

“Les cinc famílies que es queden em donen ànims”

Última part de la entrevista a Jordi, un dels ocupes de la Colònia Castells, en la que ens explica les dificultats que van tenir a l’hora de defensar de la destrucció aquest petit barri.

Vista nocturna des de la terrasa d'una casa a la Colònia

Com vau acabar creant la plataforma “salvem la colònia”?

Nosaltres quan vam entrar aquí hi va haver un caos, peró de seguida hi va haver molt bon rotllo. Van veure que els cinc que vam entrar ens ho curàvem. Llavors vam crear un rotllo veïnal super bo. Nosaltres ja teníem una assemblea d’ocupes però ens vam voler ajuntar amb els veïns legals per fer la associació de veïns de la colònia castells: “salvem la colònia Castells”. Vam començar a fer una assemblea oberta i veïnal on érem uns 15-20 ocupes i entre 20 i 25 veïns legals que ens trobàvem al carrer. Semblava que rutllava, la gent s’estima molt la colònia, o se l’estimava…

Más

Colònia Castells: la isla abandonada

“Cuando defendemos la Colonia Castells, más allá de 4 piedras que la conforman, defendemos un modelo de barrio, una forma de vida”. Esto es lo que afirma el colectivo Salvem la Colònia en su Dossier Informativo.

La Colònia Castells: un barrio popular

Con el boom de la industria barcelonesa durante los años 20, la necesidad de mano de obra supuso un incremento masivo de la población. Este aumento exigió la edificación de nuevos barrios habilitados para el nivel adquisitivo de la nueva clase obrera: las llamadas “Casas Baratas”. En este contexto, en 1923, la fábrica de la familia Castells (barrio de Les Corts)  inició un proyecto de colonia industrial que acabó convirtiéndose en una ambiciosa operación urbanística de 117 casas. Cuando la familia Castells dejó de subvencionar las obras, los terrenos se vendieron directamente a los obreros y la Colonia se convirtió en un ejemplo de arquitectura popular autogestionada, y conformó uno de los barrios más cohesionados de la nueva Barcelona.

El abandono

Uno de los edificios derribados

Pero con la expansión de la ciudad y la burbuja inmobiliaria, núcleos como estos ya no eran factibles y el proyecto del Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana (1976) pretendía acabar con ellos. La mitad del barrio de la Colonia se viene abajo para convertirse en zona verde; la otra mitad estará destinado a pisos de protección oficial. Las indemnizaciones son bajas y los realojos no contentan a los vecinos. A la espera, además, están prohibidas las reformas y los propietarios tienen complicaciones para el alquiler legal de sus pisos.

La okupación revive la Colonia

Fachadas decoradas por los okupas

Las casas vacías a la espera de expropiación o derribo, se han convertido en lugares propicios para la okupación. Este colectivo refundó a su llegada las fiestas populares tradicionales del barrio y llevó a cabo el “Plan R”, para la rehabilitación del barrio pintando las fachadas de las casas. A finales de 2007, muchos de ellos fundaron el colectivo  “Salvem la Colonia” para seguir con la lucha. Pese a esto, el desalojo que parece ya inminente acentúa las tensiones entre algunos de los vecinos más recelosos, que consideran que la ocupación no ayuda ni mejora la situación de la Colonia.

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes

A %d blogueros les gusta esto: